El Turó Parc és un dels pocs oasis verds que s'han quedat a Barcelona després de l'intens creixement que va viure la ciutat durant la segona meitat del segle passat. El lloc passa gairebé inadvertit completament engolit pel teixit urbà que l'circumscriu però no obstant això encara conserva l'encant i l'elegància del gran parc que altre temps va ser.
Al costat del estany de nenúfars, la reforma es situa en un dels tres primers edificis que el reconegut arquitecte Francesc Mitjans va projectar al voltant dels jardins del poeta Eduard Marquina. En aquella època el parc envoltava per complet la seva proposta i els habitatges s'obrien al sol de mig dia cedint per als dormitoris la part de l'habitatge en relació a l'espai lliure actual. La pressió demogràfica i l'especulació han fet les edificacions posteriors es col·loquessin molt properes a la zona de dia dels habitatges originals, donant la sensació que aquestes donaven l'esquena al parc.
El projecte és un constant i immens esforç per corregir aquest error en recerca de la llum i les vistes al parc. La proposta pretén retornar l'atmosfera original als espais de l'habitatge i per a això farà tot el que sigui necessari. Primer s'inverteix l'esquema funcional plegant l'espai cap a l'interior i dibuixant una esquerda passant que travessa l'edifici unint ambdues façanes. Per tant, contradiu el sistema estructural de murs de càrrega generant un espai continu i fluid reforçant i apuntalant cada un dels passos existents. La casa ja no és la suma d'espais estancs sinó que la casa és un únic espai. Finalment disposa les peces del mobiliari sempre longitudinalment per no impedir les visuals creuades que garanteixen que els arbres i el verd estiguin presents en tot moment des de qualsevol dels tres espais principals de l'habitatge; el saló, la suite i la cuina. Els materials ja estaven escollits per Mitjans, el roure, el marbre, el crom i finalment el blanc.
