Museu Can Framis. Barcelona

• Museu que acull la col·lecció privada de pintura catalana de la Fundació Vila Casas en la zona de nou desenvolupament del 22 @.

  L'antic Barri del Poble Nou, motor productiu de la ciutat de Barcelona, estava construït majoritàriament per recintes industrials sense gens d'interès arquitectònic. Les poques excepcions que el catàleg de Patrimoni va decidir conservar poden crear una imatge equivocada del que va ser aquest lloc. La realitat és que la majoria de les construccions eren molt precàries, sense gens d'interès que no fos el merament productiu i construïdes mitjançant un procés continu d'addicions amb tècniques de construcció molt heterogènies. Ca Framis pot ser una mostra d'aquesta mena de construccions i no vol maquillar la textura de la seva vella i deteriorada pell que actua com a contrast amb l'alta tecnologia exhibida en el seu entorn.

  La intervenció contemporània consisteix en cauterizar la ferida consolidant les testeres i a construir un nou edifici que connecti les dues naus existents, coincidint al seu torn aquest amb el traçat d'una altra antiga nau. D'aquesta manera els tres edificis configuren un pati que es converteix en el vestíbul del futur museu i en espai per a activitats polivalents.

  Totes les intervencions es materialitzen amb formigó bast que es fundi amb els paviments. Una capa de pintura grisa protegeix els murs existents deixant-nos veure la seva textura (maó, pedra, arcs, cicatrius antigues de finestres, etc...), formant un collage contemporani de textures, forats i tapiats que és reflex dels diferents estrats i intervencions que ha sofert l'edifici al llarg del temps.

  A l'interior, la visita s'inicia en la cota més alta accedint des de l'ascensor del vestíbul, aconseguint així un passeig continu, de baixada i sense interrupcions del recorregut expositiu. L'alta densitat d'exposició requerida deixa les escales com a únics punts formals del recorregut.

  El jardí remarca la cota insòlita on s'emplaçava el museu, un metre i mig per sota del nivell de la trama Cerdà, producte de la seva implantació anterior i s'eleva en els seus límits per a amagar el trànsit rodat. L'heura que entapissarà tot el paviment i els àlbers blancs oferiran una imatge melancòlica i decadent que potenciarà el contrast amb l'olor a nou de l'entorn.

   

  Información relacionada:

  
  » Fotos Pedro Pegenaute
  » Video Pedro Kok