Fa deu anys presentem la primera monografia de TC Quaderns dedicada a BAAS. L'estudi ja portava uns anys treballant amb aquest nom, des de 1993, i la publicació recollia algunes de les obres que havíem construït fins llavors: el Tanatori de Lleó, els jutjats de Sant Boi, la casa del CH a La Garriga...
Des de llavors, moltes coses han canviat i BAAS ha evolucionat, treballant per a assimilar aquests canvis. És difícil precisar quines són les principals línies de treball d'un estudi, sobretot per als mateixos autors, però estem convençuts que és precisament en aquestes recopilacions, que agrupen alguns dels treballs més recents, on es perceben els elements comuns, si és que existeixen.
Si haguéssim d'analitzar i explicar quin és el nostre mètode de treball, segurament començaríem parlant del lloc. Ens interessa la capacitat de l'arquitectura per a adaptar-se a un entorn de manera natural, com si sempre hagués pertangut a aquest context, sense pertorbar, trencar o violentar la convivència física amb els edificis que han arribat allí abans que nosaltres. Això és especialment visible en els entorns urbans, on intentem que les nostres peces encaixin com l'última peça del puzle que dona sentit al conjunt, completant una part de la ciutat com si sempre hagués estat allí. Per això, al principi sempre treballem amb el pla de situació i amb maquetes de l'entorn, comprovant sempre que l'escala, el to i les formes són una continuació lògica del que ja existeix; és a dir, intentem construir ciutat més que arquitectura. Des del punt de vista col·lectiu, intentem donar a l'estructura la grandària i l'aspecte que ha de tenir segons la seva funció urbana, sense massa concessions al programa, que sabem que pot canviar en el futur.
