Projecte per a la reconversió de l'antiga fàbrica de catifes de Can Morató a Pollença, en la nova seu social de Colonya, Caixa Pollença i de la Fundació Guillem Cifre.

Un museu sota unes cobertes inclinades

Nou edifici satèl·lit de l'Hospital Clínic

Projecte per a la construcció de la nova Escola Bressol i Primària Daste-Daubié al barri d'Empalot a Toulouse

Construir un gran parc connectat amb els barris adjacents i amb la ciutat, millorant l'accessibilitat del recinte i la seva permeabilitat

Totes les peces es resolen amb plances de ferro d'un cert to daurat, que fa referència d'alguna manera al temps passat en el que es va construir la fàbrica.

La futura seu del BSC-CNS, al Campus Nord de la UPC de Barcelona, s'ubica a l'interior dels jardins de Torre Girona.

La renovació d'un mercat dels anys 60 que vol millorar el seu entorn

Dissenyar una illa de Viena, permeable en planta baixa i amb patis, amb un jardí secret al centre

An open-air museum is a journey through time.

Una illa amb un disseny urbà molt característic on el protagonista no son els edificis sinó el buit interior convertit en espai públic que s'incorpora als carrers de la superilla.

Concurs per la construcció d'un museu al centre del poble i un centre de visitants per accedir al castell de Montsegur

Crear un lloc, en un entorn tan caòtic com el d'una fira.

Una aposta per la continuïtat de les textures existents per garantir el manteniment del carácter de l'espai públic.

500 habitacions per estudiants al 22@

Una gran anella que inclou els edificis existents i que genera un jardí interior.

Un umbracle que envolta el camp i l'uneix amb l'espai públic, una forma sensible que canvia en funció del seu entorn.

El projecte abarca un gran aparcament soterrani, el nou edifici per l'Ajuntament, un edifici de serveis per a la Ciutadania i el disseny d'un gran espai públic.

Tres volums lleugers en un paisatge únic.

Transformar unes antigues cavallerisses de l'exèrcit en una escola bressol.

Una peça que completa el campus generant un gran pati.

A l'antiga nau de la fàbrica Oliva Artés, s'aprofita la interrupció de les obres per dur-hi a terme exposicions.

Una plaça al barri del Carmel de Barcelona. Buidar, netejar, endreçar.

Una escala monumental i un gran mirall construeixen un recorregut museogràfic continu.

Reconversió i desenvolupament de l'antiga bòbila de Limoux en auditori, mediateca, escola de música, hotel administratiu i centre tècnic

un volum abstracte que per la seva simplicitat i puresa permet ressaltar el volum principal de la casa Ragen

Un mercat a la plaça amb una coberta a sobre...Senzillament.

La proposta s'ubica en una barra de PB+1 paral·lela a la trav. de Barcelona des d'on es realitza l'accès principalment a P1, mitjançant una pasarel·la. 

Proposem no fer res...
Utilitzem l'edifici existent sense voluntat de transformar sinó més aviat d'ocupar.

Un edifici que explora els límits de la industrialització a través de la senzillesa i l'economia.

L'enderroc d'una antiga fàbrica entre dos carrers dóna lloc a un nou espai urbà prop del mar: la plaça Ovidi Montllor. El nou equipament conformarà la plaça juntament amb un nou edifici municipal enfrontat. 

Un passadís central amb aules a cadascun dels costats és l'esquema més eficient, tant des del punt de vista econòmic com organitzatiu. 

En un entorn degradat i difícil es proposa una actuació radical de buidat, eliminant una antiga fàbrica d'envasos de vidre. El buit es transforma en una plaça.

La proposta d'urbanització que envolta el Museu de Can Framis es planteja com un lloc de recolliment, mitjançant un mar d'heura i una alta densitat de plantació d'arbrat. 

Museu que acull la col·lecció privada de pintura catalana de la Fundació Vila Casas a la zona de nou desenvolupament del 22@.

El projecte s'estructura en dos edificis. Un edifici en altura que constitueix l'aulari i s'alinea amb el carrer, i un altre més baix que allotja el programa de menjador i gimnàs.

Un senzill esquema de tres barres amb les oficines judicials separades per patis queda desdibuixat per una pell uniforme de lamel·les verticals de formigó blanc que abraça l'edifici com un llençol.

L'edifici es concep com una caixa blanca dipositada en el lloc, levitant a mig camí entre la terra i el cel, en una imatge optimista de la mort entesa com un viatge i no com un final.

L'edifici s'enterra en un gest simbòlic de canvi d'escala per convertir-se en una «tomba de tombes», evitant el rebuig dels habitatges propers, i garantir la privacitat i el recolliment.